Entrevista: Vicente Seguí, director de gestió de Las Atalayas i vicepresident de Fepeval
Els números ajuden a definir la realitat i -no menys important- a posar-la en el seu context. En el cas del Polígon Industrial Las Atalayas d’Alacant les seues xifres parlen de 110 propietaris; 1,2 milions de metres quadrats de superfície situats de manera estratègica entre autovies; i més de 250 empreses que donen ocupació a uns 6.000 treballadors i aconsegueixen un volum de facturació anual superior als mil milions d’euros. Malgrat tan falagueres dades de presentació, el millor, segons el seu director de gestió, Vicente Seguí, està per vindre. El futur d’aquesta important àrea industrial ja té data en el calendari i nom: Atalayas, Ciutat Empresarial 2025, un projecte que serà presentat a l’ajuntament en breu.
2025 no és una data massa allunyada en el temps En què consisteix la vostra proposta?
No és el mateix el concepte de polígon que es tenia en els anys 80, que el model que ha d’imperar a partir d’ara. La idea ve de les pròpies transformacions que estan tenint les empreses a nivell intern. S’estan creant uns escenaris i ambients de treball molt més humanitzats, molt més sostenibles de cara al treballador. Veient l’exemple d’algunes de les empreses d’ací, ens va animar a intentar traslladar aqueix mateix concepte a l’entorn on es troben. Els propis empleats hui dia precisen d’uns espais fora de l’empresa com a àrees verdes o zones d’esbarjo que els permeten desconnectar, relaxar-se i fins i tot simultanejar el treball amb activitats, per exemple, de caràcter esportiu. Amb el terme ‘ciutat empresarial’ hem volgut reflectir aqueixa idea amb la qual volem anar més enllà del que entenem per àrea industrial. De fet, la gent passa més temps ací que a la seua casa.
Passar de polígon a ciutat és una transformació bastant important…
Per descomptat. Un ciutat té vida. I per a viure es necessiten serveis. Botigues, per exemple, o assistència sanitària. També ens plantegem introduir millores en matèria de mobilitat, així com habilitar llocs per a allotjaments temporals, una idea que pot ser molt útil per a les empreses. Ens agradaria a més posar en marxa accions que propiciaren una major interacció entre les empreses perquè es produïren sinergies. El projecte és ambiciós i pioner. Si aconseguim tirar-ho avant, jo crec que marcarem tendència. Podem servir de model a altres àrees industrials. D’entrada, ja comptem amb el suport del propi empresariat, que va aprovar per unanimitat el projecte en l’assemblea que celebrem el passat 18 de juny. Els següents passos són intentar implicar els treballadors i presentar-ho a l’Ajuntament d’Alacant. Ja hem sol·licitat una reunió per a explicar-ho. La implicació pública és fonamental i jo el que espere és que el consistori faça seu el projecte.
De quina manera va lligat el projecte a l’ampliació de les Talaies?
Si no s’escomet l’ampliació ho caparia. Per a plasmar aqueixes millores i dur a terme aqueixa transformació que planegem necessitem uns espais que actualment no tenim. Ampliar el polígon és, en qualsevol cas, una necessitat des de fa temps. Des de l’any 2002 no hi ha sòl en Atalayas.
En quina fase es troba ara mateix el projecte d’ampliació i com s’escometria?
-En origen, per a Las Atalayas es van plantejar 3 milions de metres quadrats de sòl, dels quals es van acabar desenvolupant els 1’2 milions actuals. De la zona d’expansió, 1.250.000 metres quadrats pertanyen al Sepes, Entitat Pública Empresarial de Sòl pertanyent al Ministeri de Foment. L’Ajuntament d’Alacant i el Sepes estan treballant en el desenvolupament d’una primera fase de l’ampliació que es duria a terme sobre una superfície d’entre 180.000 i 200.000 metres quadrats. El Sepes necessitava tindre la seguretat que la inversió que puga realitzar tinguera un retorn, però és que solament amb la pròpia demanda interna de les empreses del polígon ja cobriríem aqueixa primera fase.
S’han donat terminis concrets per a iniciar aqueixa primera fase?
Sembla ser que l’anaven a escometre immediatament, però si aqueixa ampliació es cobreix amb demanda interna, demanda exterior no es podria atendre, amb la qual cosa es precisa una ampliació molt més ambiciosa per a donar cabuda a aqueixes noves inversions que puguen vindre a Alacant. Ens hem de posar en marxa i no demorar-ho més perquè s’estan perdent oportunitats d’instal·lació d’empreses. A més, existeix també el perill que, davant una falta de resposta a aqueixa demanda, hi haja empreses que puguen deslocalitzar-se. De fet ja ha ocorregut. Seur, per exemple, ja s’ha anat a ampliar a Monforte del Cid. No hi ha temps que perdre, sobretot perquè les empreses no paren de cridar-nos perquè entre les seues prioritats està establir-se en aquest enclavament.
La Generalitat -amb Districte Digital- i l’Ajuntament -amb ‘Alacant Futura’- estan apostant per un nou model econòmic per a la ciutat basat en una activitat empresarial de tall tecnològic. Es quedaran els polígons com a Atalayas per a un tipus d’empresa més convencional?
La veritat és que s’està parlant molt de cap a on vol anar Alacant i de la transformació digital. Això em sembla molt bé, perquè pot ajudar molt al desenvolupament empresarial, però també cal fer costat a les empreses que ja estan, que són una realitat hui i que estan generant tant un volum concret de facturació com un gran nombre de llocs de treball. Si en Atalayas tenim unes empreses líders, de qualitat, això pot fer que vinguen moltes més i pot ser molt beneficiós per a la ciutat. Com més diversificat estiga el teixit empresarial, més opcions hi ha si sorgeixen problemes. L’ampliació i el nou projecte de Atalayas ciutat empresarial també donaria cabuda a aquest tipus d’empreses tecnològiques que l’Administració està intentant atraure. A més, al final totes les empreses seran tecnològiques, fins i tot les més tradicionals i per a les empreses d’ací, tindre a prop un Districte Digital suposarà un factor de valor afegit molt important. Aqueixa combinació pot ser molt interessant en qualsevol cas.
En general, les àrees industrials, amb independència del terme municipal on se situen, sempre han reivindicat que els ajuntaments tracten a aquestes zones com a un barri més quant a serveis bàsics. Ha sigut un dels vostres cavalls de batalla des de fa anys…
Les àrees empresarials generen més del 50% del PIB nacional i un tipus d’ocupació més estable, perquè és una activitat més planificada que unes altres i més a llarg termini. No obstant això, no se li ha donat la importància que té. Abans, la tendència era traure l’activitat industrial de la ciutat, però el fet que estiguem en l’extraradi no significa que no se’ns haja d’atendre. Els serveis bàsics com a neteja, recollida de residus, seguretat, jardineria o transport públic no haurien de ser diferents als de qualsevol barri. Però sí ho han sigut.
Des de Fepeval heu valorat positivament la nova Llei de Gestió, Modernització i Promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana aprovada en 2018 pel que ha suposat de voluntat d’ordenació. Però també heu transmés la necessitat de modificar alguns dels seus aspectes per a facilitar la seua posada en pràctica…
Sí. Hem demanat que es faciliten alguns tràmits perquè siga més operativa. Per exemple, hem sol·licitat que les actuals Entitats Urbanístiques de Conservació es transformen sense tants tràmits en les Entitats de Gestió i Modernització (EGM) que contempla la norma perquè, de fet, ja funcionem com a tals, així com modificar el sistema del còmput de les quotes per a fer-lo més flexible. En definitiva, des de Fepeval hem demanat no canviar les coses que funcionen. I la direcció general d’Indústria ja ha recollit el guant de polir els aspectes que necessitaven ser millorats.