D’ALACANT AL MÓN: INTERNACIONALITZACIÓ PER A REDUIR RISCOS
Abrasius Alacant ha vist com la seua xicoteta nau industrial del Polígon de *Aguamarga va anar creixent amb els anys fins que l’any 2000 es van traslladar a les seues instal·lacions actuals en Las Atalayas i des d’ací han estés els seus productes a la resta del món.
I és que la internacionalització ha canviat per complet les expectatives inicials. “En un primer moment teníem la intenció d’abastar el mercat més pròxim, dirigir el nostre únic producte a les fabriques de pedra i marbre de Novelda, Almeria o de la província de València, però les pors i el camí que anàvem recorrent ens anava donant noves pistes”-, afirma José.
Un de les fites principals amb el qual van començar a obrir les fronteres va ser l’assistència a la seua primera fira dins del sector, a Verona, allà per l’any 19–, segons David, -“la fira va ser tota una revelació i a més tota una aventura. Teníem la fira ja tancada i de sobte ens vam adonar que no teníem ni idea de parlar italià pel que el meu pare ràpidament va posar solució contractant una professora particular setmanes abans d’assistir a l’esdeveniment. Allí ens comencem a donar compte que el que oferíem al mercat nacional podia servir per a qualsevol part del món”-.
Aquesta apreciació va servir per a convertir a Abrasius Alacant en una de les empreses amb major distribució a nivell mundial i amb més diversificació en la seua cartera de productes, -“distribuïm els nostres productes a prop de 70 països dels quals 25 generen una demanda constant de material. El 70-80% de la nostra facturació prové de la demanda exterior. Al mercat nacional continuem servint productes perquè hem fet un gran esforç comercial, però s’ha vist molt minvat per la crisi de la construcció.
Caminem sempre a la cerca de mercats emergents el que ens està donant destacables resultats com per exemple a Algèria, l’Iran, el Marroc i alguns de Sud-amèrica, a més de continuar tenint bones vendes en països de la Unió Europea com Portugal o Itàlia, aquest últim bressol dels nostres principals competidors del sector”-.
Especial esment requereix el Brasil en el qual recentment s’ha obert una filial en la qual s’està treballant amb empleats autòctons.
Quant a l’obertura de mercats cal destacar l’estudi va preveure que realitzen d’aquests, aprofitant les sinergies captades en fires o a través de clients i proveïdors. “Moltes vegades li donem més valor als canals oberts que a la potencialitat d’un país per a acceptar el nostre producte i és que entrar en un país sense coneixements assentats et fa incórrer en més despeses que beneficis”-.
CRISI PER A TOTS?
La crisi sembla haver afectat a tot el teixit empresarial, però és clar que no tots han patit el mateix grau de mal. “Alguns dels nostres principals clients a Espanya s’han vist seriosament danyats per la crisi de la rajola i els que sobreviuen és gràcies a l’exportació. Amb el boom de la rajola hi havia buit en el mercat per a la pedra nacional i per a la pedra que eixint d’ací, era tractada a la Xina, disminuint el preu i la qualitat del producte. Ara només hi ha espai per al producte que ve de fora”- apunta David Sánchez.
El teixit empresarial del sector de la pedra alacantí i per extensió, el nacional, està seriosament danyat i serà difícil de reconstruir a curt i mitjà termini però cal mantindre una actitud positiva davant la conjuntura, com afirma David, -“no cal baixar els braços i enfocar la crisi des del punt de vista de les oportunitats. La globalització actual fa que pugues trobar nínxols de mercat en els quals poden encaixar perfectament el teu producte o servei. He de reconéixer que no és una tasca fàcil però cal seguir el camí de la innovació, la diversificació i la internacionalització”-.
Per a José Sánchez la solució a aquesta situació ve donada per “la via de més treball i sempre amb la intenció de l’exterior. Hem de deixar de lamentar-nos i intentar buscar la solució allí on aquesta es trobe, la idea és internacionalitzar, importar idees i exportar solucions”-.