PENSANT EN LES ÀREES EMPRESARIALS EN INDUSTRIALS DEL FUTUR

D’esquerra a dreta: Lita Mejía (Mercalicante), Héctor López (Parc Científic UA), Santiago Folgueral (OGI Crevillent), Tonia Salinas (Parc Científic UMH), Raquel Rosique (EUC Parc Empresarial Elx), Vicente Seguí (EUC Las Atalayas), Juan Manuel Chamizo (UCIE UA), Juan Luis Escoda (EUC Pla de la Vallonga), Luis Rodríguez (Fempa- Aguamarga), Juan José García (P.I. Llano del Espartal), Juan Gran (AEPI San Vicente), Miguel Molina y Andrés Almela (UCIE UA)

Si fem un recompte de les diferents àrees industrials de la Comunitat Valenciana i ens fixem en les seues característiques estructurals i de serveis fàcilment ens trobarem amb una gran heterogeneïtat quan parlem d’ordenament urbà, – ocupant zones marginals, desordre en el traçat dels seus carrers…-, gestió global, – amb diferents figures comunitàries i fins i tot sense elles…-, o escassa o nul·la comunicació entre les diferents empreses que se situen en l’entorn.

En definitiva, la gestió i organització de les àrees industrials actuals és molt diversa el que afebleix i dificulta la capacitat de poder situar a aquestes àrees en un entorn més competitiu a tots els nivells que garantisca no sols l’èxit de la seua obstinació sinó també la seua pròpia supervivència.

Es fa necessari per tant, revisar i actualitzar les àrees industrials de la Comunitat Valenciana.

Per a això és molt important el paper que exerceixen les “Entitats de Conservació”. Les àrees empresarials han de comptar amb aquesta figura i els beneficis que ella comporta (no està de més recordar que algunes àrees industrials manquen d’ella), però aquesta figura també està obligada a donar un canvi conceptual imprés en el seu ADN i en la seua dinàmica operativa.

Aquest canvi conceptual ha de veure amb passar de “conservar” a “modernitzar”. El primer concepte fa referència al manteniment de les infraestructures i comporta un halo d’estatisme en la seua dinàmica de treball. Les entitats de conservació han de fer un pas avant i convertir-se en una figura proactiva i dinàmica, incrementant el seu protagonisme en el bon esdevenir de l’àrea sota la seua influència i també i no menys important, convertir-se en el nexe d’unió amb altres àrees.

De fet el seu propi nom requereix una actualització passant-se a dir “Entitat de Gestió i Modernització” (EGM).

Tot això ve contemplat en la recent LLEI 14/2018, de 5 de juny, de la Generalitat, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana.

UN MARC LEGISLATIU PER Al FUTUR

A manera de resum, aquesta llei reconeix que – “en la Comunitat Valenciana tenim àrees industrials que necessiten amb urgència actuacions bàsiques per a millorar la senyalització, la xarxa de sanejament o el paviment, així com per a renovar el mobiliari urbà i l’enllumenat, redistribuir la secció viària, disposar d’accessos més amplis i directes, facilitar la mobilitat o eliminar barreres arquitectòniques.

D’altra banda, les associacions empresarials més representatives han manifestat les manques en els serveis de manteniment, neteja i seguretat de nombroses àrees industrials.

A més, la inexistència d’una regulació específica d’aquestes, així com la falta d’una adequada gestió, són dos problemes afegits que impedeixen a les àrees industrials aconseguir la qualitat necessària, la qual cosa repercuteix negativament en la competitivitat del teixit empresarial”-.

També reconeix que –“els polígons o àrees industrials són infraestructures econòmiques bàsiques, d’interés general no sols per l’aportació en termes de la riquesa i de l’ocupació que generen, sinó també pels recursos econòmics que aporten als municipis. No obstant això, perquè aquestes àrees puguen retindre i incrementar les empreses que en elles se situen, necessiten oferir les millors condicions i serveis, convertint-se en espais productius de qualitat, moderns i competitius, que afavorisquen la productivitat i la competitivitat dels seus ocupants”-.

I remarca la figura de les entitats de gestió advertint que –“ és un fet constatable que les àrees industrials que funcionen d’una forma òptima disposen d’un òrgan de gestió de pertinença obligatòria, a diferència d’aquelles on la pertinença no és obligatòria, com les associatives, o aquelles que no disposen de cap entitat de gestió de l’àrea industrial”-.

Dins del marc normatiu vigent la nova llei afirma que –“ s’ha demostrat la necessitat de crear nous instruments que faciliten la regeneració de les àrees industrials, la seua promoció econòmica i l’increment de l’oferta de serveis addicionals en aquestes, ja que és la millor manera de reforçar la capacitat de les àrees industrials existents en la Comunitat Valenciana per a competir en un mercat cada vegada més global”-.

De tots aquests preceptes es desprenen uns trets definitoris per a les àrees industrials del futur o dita d’una altra forma, aquestes són les idees per les quals haurien de vetlar les “Entitats de Gestió i Modernització:

■ La concepció de les àrees industrials com a promotores actives d’oportunitat i negoci.

■ Transcendir de la concepció convencional d’infraestructura industrial passiva proveïdora de serveis bàsics.

■ Crear un paradigma sinèrgic per a obtindre els beneficis que puga aportar la col·laboració i l’economia d’escala.

■ Abandó de l’enfocament competitiu contra els “companys d’interessos”.

■ Crear UNIÓ i una CONURBACIÓ entre les diferents àrees industrials de la Comunitat Valenciana en virtut de tindre majors avantatges competitius i tindre major representativitat.

Per a aprofundir una mica més sobre la planificació futura de les àrees empresarials de la Comunitat Valenciana, el procés d’unió entre tots els actors en lliça i aqueixa idea de conurbació que es materialitze en un eix capaç de donar resposta a les necessitats futures hem introduït en l’equació l’opinió de Sr. Juan Manuel García Chamizo Catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors de la Universitat d’Alacant i membre de l’equip de la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) de la Universitat d’Alacant.

Juan Manuel García Chamizo

Unitat Científica d'Innovació Empresarial "Ars Innovatio” Universitat d'Alacant

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Granada, branca d’Electricitat i Electrònica, i doctor en Enginyeria Informàtica per la Universitat d’Alacant. Professor de la Universitat d’Alacant des de 1985. Catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors.

És membre de l’Equip de la Unitat Científica d’Innovació Empresarial “Ars Innovatio” de la Universitat d’Alacant. Aquesta Unitat té la finalitat de convertir el coneixement en innovacions aprofitables per les empreses, així com el desplegament de les accions necessàries per a la seua transferència efectiva amb criteris que eviten la discriminació i l’exclusivitat.

Entre les seues comeses destaca la realització d’activitats d’innovació sobre resultats de la I+D procedents del sistema públic investigador per a fer-los útils a la societat, consistents a obtindre prototips acabats i verificats, llestos per a incorporar-los al sistema productiu.

Com a valors que inspiren a Ars *Innovatio estan la vocació de generar benefici social, especialment progrés, riquesa i ocupació.

Comencem la nostra conversa afrontant quals són els motius pels quals les àrees industrials d’Alacant han de passar a l’acció i fomentar la seua unió com a clau d’èxit per al futur. El nostre interlocutor apel·la a les peculiaritats del teixit empresarial alacantí, el procés consolidat de la globalització i les dinàmiques d’innovació i desenvolupament tecnològic com a factors principals, que no únics per a acostar-nos al model futur de les àrees empresarials.

-“La província d’Alacant, la Comunitat Valenciana i la societat espanyola en general es caracteritza per tindre un teixit empresarial basat fonamentalment en la petita i mitjana empresa.

Aquesta peculiaritat incorpora certs aspectes a la rendibilització de la producció industrial que poden aprofitar-se molt positivament per a acabar d’eixir de la crisi i eixir per elevació.

Tot això passa per la innovació tecnològica, de manera que es puguen crear productes més avançats que aporten majors avantatges competitius i que generen riquesa en el territori o alternativament es podrà produir fins i tot l’aparició de noves empreses per a produir i rendibilitzar productes que encara no estan en el mercat.

La dinàmica d’innovació i millora de la competitivitat empresarial dins del marc general dels mercats que amb la globalització s’han fet universals no afavoreix precisament al sector PIME (donades les seues condicions intrínseques) per a competir en grans iniciatives d’alta escala. Per aquest motiu siga indispensable que les Pimes i les organitzacions d’àrees empresarials conjuminen forces i busque sinergies per a organitzar-se i tractar d’obtindre rendibilitats a nivell mundial (per societats, UTES….).

Una altra de les variables a tindre en compte dins del marc que vivim de disrupció tecnològica és la incorporació de les empreses a la implantació generalitzada de sistemes digitals de monitoratge i control dels processos, alguna cosa que millora molt la capacitat productiva i incorpora valor afegit als productes. Si alguna empresa no s’incorporara amb la suficient intensitat a aquest canvi tecnològic correria un gran risc”-.

Dins d’aquest procés d’unió per a incrementar la competitivitat a tots els nivells destaca el paper de les entitats de gestió i figures associatives com a peces clau dins del procés ja que exerceixen de nexe entre els diferents actors implicats.

-“Les societats gestores de les diferents àrees industrials i les diferents associacions empresarials, com el cas de FEPEVAL, tindran un paper molt important i tindran molt a dir en aquest escenari de futur. Elles coneixen molt bé i de primera mà quals són les potencialitats de les empreses que operen en el seu entorn i per això poden iniciar processos i sinergies amb altres àrees i empreses de característiques iguals o complementàries.

Aquestes a més tenen la potencialitat de contribuir proactivament desenvolupant infraestructures comunes i innovació empresarial, com per exemple els sistemes de seguretat i protecció, l’adequació a les normatives mediambientals o l’ús d’energies sostenibles, autogeneració d’energia amb balanç net…

POTENCIALITATS A LA PROVÍNCIA D'ALACANT.

La realització d’aquest procés de convergència / unió té a la província d’Alacant certs avantatges en paraula de Juan Manuel García.

-“Així és. Una de les característiques de la província d’Alacant és que la població està molt concentrada en un territori reduït, alguna cosa que també ocorre amb el teixit industrial que compta amb moltes Pimes distribuïdes en un gran nombre àrees industrials generalment xicotetes. Això facilita la consecució d’aqueixa unió que busquem perquè les distàncies (de tota mena) també s’escurcen.

Tot això suggereix o convida a la col·laboració entre empreses amb un paper protagonista per a FEPEVAL que amb una trajectòria dilatada a la Comunitat Valenciana pot facilitar aquesta labor ja que exerceix d’enllaç entre tot aqueix teixit i l’administració que per la seua part també representa una important baula en aquesta missió”-.

Per a aconseguir els objectius perseguits no sols s’han de donar les condicions reals i palpables sinó també un canvi en l’enfocament dels actors el que implica un canvi de l’enfocament competitiu a l’enfocament col·laboratiu, explica Juan Manuel.

-“Cert. Va haver-hi un temps de menor sofisticació en el qual els avantatges d’una empresa residien en la menor capacitat d’altres empreses del mateix sector. Estem parlant de recursos, informació, tecnologia…, i això en entorns de grandàries modestes pot funcionar o aportar cert avantatge competitiu per al posseïdor d’aqueixes virtuts, però tot canvia amb la globalització.

Una de les coses que porta amb si la globalització és que per a ser competitiu i aconseguir majors cotes d’èxit fa falta ser més gran, i una de les formes més senzilles és la d’unir-se a més empreses, establir aliances. Els models que actualment estan evidenciant una major producció d’oportunitats són aquells que estan basats en el paradigma de la cerca de sinergies a través de la col·laboració.

Com déiem, per les singularitats de la província d’Alacant, la pròpia extensió territorial és un argument per a buscar sinergies, però no és l’únic, caben tots els paràmetres que governen els processos de producció i organització industrial.

Unir-se per a ser grans i aconseguir mercats internacionals, aprofitant la transversalitat d’activitats, aprofitar les sinergies entre tot el que es puga complementar bé perquè dues empreses fan coses diferents que es completen, també unint l’esforç de diverses empreses que facen el mateix per a ser més forts.

Aquesta unió no sols permetrà afavorir el desenvolupament tangible de les empreses. A això se sumarà un creixement del coneixement, de l’experiència dels professionals o els sectors que estiguen involucrats. Cal destacar que l’efecte de tot això és més que sumador, podríem dir que és multiplicador dins d’aquests dissenys estratègics”.

Quan posem sobre el tauler de joc les necessitats per a començar aquest procés d’unir el teixit empresarial alacantí sorgeix la necessitat d’implicació dels actors socials en el procés partint i especialment la conscienciació de l’empresariat.

– “En l’estudi que la Unitat Científica d’Innovació Empresarial portem desenvolupant des de l’any passat hem identificat que afortunadament ja existeix de facto teixit productiu alacantí que exerceix de vèrtex de conurbació empresarial que ha sorgit de manera més o menys espontània i que el que necessita és organitzar-ho i sobretot posar-ho en valor.

Dins d’aquest plantejament trobem que actualment la més avançada i podria començar a produir avantatges i resultats amb un menor esforç (de disseny, d’innovació o d’inversió), és un cordó que discorre entre Sant Vicent del Raspeig i Crevillent, que connectaria des del Polígon del Canastell, el Parc Científic de la Universitat d’Alacant, el Pla de la Vallonga, Las Atalayas, les zones industrials d’Elx, el polígon del Boch i Pol. Ind. Cachapets a Crevillent, Granadina a San Isidro, fins a Orihuela.

Aquesta àrea serà el banc de prova per a veure com es poden desenvolupar noves conurbacions. En aquesta àrea es produiran empreses noves coparticipades entre el sector públic i el privat que exploten fins i tot innovació per al desenvolupament de les àrees industrials del futur, per a passar del concepte més tradicional i ja quasi obsolet de polígon industrial a les noves concepcions -que com en l’exemple del projecte “Atalayas 2025”, convertir-se en ciutats empresarials.

Aquestes noves concepcions ja plantegen la incorporació de serveis que fins ara estaven restringits a les àrees urbanes (oci, esport, habitabilitat…).

Tot això requereix un finançament. Una part important del finançament pot vindre per les iniciatives que les administracions públiques posen en marxa ara de compra pública innovadora que són instruments que en un altre temps no s’han tingut. Aquesta pot ser una de les claus per a materialitzar aquest plantejament en temps raonablement curts.

Ara bé el primer pas ha de sorgir des del propi empresariat. Ells són els que han de veure l’oportunitat d’un procés d’unió i convergència com a valor futur per a les seues respectives organitzacions i implicar-se per a motivar a la resta d’actors que seran els que ajuden i espenten per a aconseguir-lo,

Han de demostrar a tots els actors, el sector financer, les administracions públiques territorials o als ciutadans la condició que tot això produirà més valor per als alacantins en general”-.

OPINIONS

SANTIAGO SALVADOR | PRESIDENT DE FEPEVAL

La idea de la conurbació d’àrees industrials representa un pas més cap a la funcionalitat que han de tindre aquestes àrees com a factor de competitivitat de les empreses de la nostra comunitat facilitant la promoció de les sinergies entre aquestes. D’ací el suport unànime de la nostra federació cap a aquest projecte de conurbació d’àrees industrials que ha plantejat la nostra delegació a Alacant i les propostes i els resultats de la qual tenim el propòsit d’irradiar-los a la resta del territori.

JUAN RIERA SÁNCHEZ | PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ D’ALACANT

Em sembla molt adequada la idea de revisar i actualitzar les àrees industrials de la província d’Alacant i de la Comunitat Valenciana, potenciant i modernitzant el paper de les “Entitats de Gestió”. Les àrees empresarials han de comptar amb aquesta figura però adaptada als nous temps, de manera que més que dedicar-se a conservar les infraestructures tinguen un paper proactiu i dinàmic, incrementant el seu paper dinamitzador i convertint-se en nexe d’unió amb altres àrees.

PERFECTO PALACIO LOPEZ | PRESIDENT CEV ALACANT.

Respecte a la relació entre àrees industrials, d’un tipus o un altre, és necessari realitzar una anàlisi en profunditat ja que existeixen àrees industrials de desenvolupament molt dispar. Però en tots els casos cal dir que la suma d’esforços no sols és positiva, sinó que és indispensable. L’impacte econòmic i social de les àrees industrials excedeix els límits geogràfics administratius, per la qual cosa cal treballar en un sistema de col·laboració públic-privada potent i a unir objectius entre municipis.

JUAN GRAN MORENO | ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL DE POLÍGONS INDUSTRIALS DE SANT VICENT DEL RASPEIG

Crec que és fonamental la creació d’aquesta xarxa empresarial de coneixement i posada en valor. Entenc que ha de ser una xarxa transversal que no sols una a empreses, sinó que també estan implicats universitats, públiques i privades, instituts tecnològics, parcs científics, etcètera, que sumen. Al mateix temps, aquesta unió ha de ser gran i formada pel major nombre possible d’agents, però ha de ser àgil i amb poders executius davant totes les administracions.

FRANCISCO PALACIOS | PRESIDENT D’ELX PARC EMPRESARIAL

Des del sector empresarial i les organitzacions que gestionem àrees industrials hem de continuar treballant en la mateixa línia, establint una col·laboració i comunicació efectiva i directa que ens permeta entendre les necessitats de les àrees industrials i dels serveis necessaris en l’eix ALC-ELX i resta de la província. Establir sinergies conjuntes en benefici del sector empresarial i de les àrees empresarials.

LUIS RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ | SECRETARI GENERAL FEMPA

Considere que és una excel·lent idea, francament crec que és la resposta valenta i compromesa amb el desenvolupament industrial i econòmic sostenible de la nostra província que cal esperar per part d’empresaris, polítics i gestors de les àrees industrials. És la resposta adequada per a poder competir amb garanties d’èxit respecte d’altres regions i territoris del nostre país i d’Europa.

SANTIAGO FOLGUERAL | DIRECTOR OFICINA DE GESTIÓ INDUSTRIAL DE CREVILLENT (OGIP)

La idea per al desenvolupament de la província i de l’entorn industrial que abraça tota aquesta àrea és molt positiva. Portem anys parlant del triangle Alacant – Elx – Santa Pola amb escàs èxit. No obstant això, la proximitat del corredor mediterrani, l’actual autovia A-7 i les futures infraestructures de l’AVE, amb parada a Elx-Matola avalen està proposada per la seua interconnexió amb la capital d’Espanya i la seua situació estratègica en ple centre del corredor mediterrani. La unió de tots ens farà més forts, sens dubte.